Gent tòxica

Bernardo Stamateas

Fragmento

 

INTRODUCCIÓ

 

Tots, en algun moment de les nostres vides, ens hem trobat amb persones problemàtiques (caps, amics, familiars, etcètera). En un grup humà qualsevol, qui no s’ha enfrontat amb un manipulador que volia que fes tot el que ell disposava? I amb un psicòpata que s’havia proposat fer-li la vida impossible? I amb un cap autoritari que pensava que podia disposar de la seva vida les vint-i-quatre hores del dia? I amb un amic envejós de tot el que tenia? I amb un veí xafarder que controlava quan sortia de casa seva i quan hi entrava i amb qui?

Més enllà del dolor que ens van provocar aquestes persones, les preguntes que ens vam fer quan vam haver de conviure-hi són: Què faig? Com puc posar límits a la situació, sense fer mal ni fer-me mal a mi mateix? Com puc aconseguir que aquesta gent tòxica no entri en el meu cercle afectiu íntim?

Doncs aquest llibre tracta de tot això.

Moltes vegades permetem que en el nostre cercle més íntim entrin els xafarders, els envejosos, gent autoritària, psicòpates, orgullosos, mediocres, en fi, gent tòxica, persones equivocades que permanentment avaluen el que diem i el que fem, o el que no diem i no fem.

Es tracta de persones tòxiques que potencien les nostres debilitats, ens omplen de càrregues i de frustracions. Elles, per cert, veuen tota la palla de l’ull dels altres, però s’obliden de veure la biga que tenen en el seu. No permetis que ningú agafi el control de la teva vida ni tampoc que et boicotegi els somnis!

Connecta’t amb la gent correcta, confia en tu. Estàs capacitat per fer-ho! Si tens clar el teu propòsit i els teus somnis, podràs tenir el control de les teves emocions i podràs decidir a qui vols elegir perquè t’acompanyi. El problema sorgeix quan decidim qui ens acompanyarà molt abans de tenir clar on volem arribar.

El propòsit de la teva vida és teu i només a tu et pertany dissenyar-lo. La solució està en tu. Desafia’t cada dia a fer més, molt més. Hi haurà persones que donaran valor als teus somnis. Altres menysprearan tot el que et proposis. No donis crèdit a cap de les paraules o suggeriments que provinguin dels tòxics.

El que no s’alegra del teu avenç o dels teus somnis, que digui el que vulgui; tu prossegueix cap a la meta, no t’amarris als qui no s’alegren dels teus èxits. Menysprea l’opinió de la gent tòxica, sigues lliure dels crítics i seràs lliure de cada una de les seves paraules i de les seves accions.

No idealitzis.

No esperis res de ningú.

Cada capítol d’aquest llibre és independent; cada un té un principi i un final, però un mateix tema que els uneix: la gent tòxica. Pots començar pel que t’agradi més o pel que et faci pensar que està escrit expressament per a tu, i recorda que podem alliberar-nos d’aquesta mena de gent. En aquest text, hi trobaràs tècniques que podràs posar en marxa. Una vegada exercitades, entreveuràs el camí cap a l’autonomia mental i t’alliberaràs de culpes falses i alienes. És temps de proposar-nos, cada un en el seu àmbit, de ser excel·lents; no ens conformem amb menys. Canviar és senzill, és només una decisió que avui està al teu abast.

Aprenguem a negociar, però no cedim els nostres drets, ja que ens pertanyen. Disposem de dues paraules imprescindibles: «sí» i «no»; totes dues ens ajudaran a resoldre qualsevol diferència que puguem tenir en els nostres vincles interpersonals. Vivim immersos en una societat, som éssers socials i, per tant, necessitem aprendre a relacionar-nos de manera saludable. Benvingut al món dels humans! Conviure és difícil, però es pot fer.

Per cert, vull puntualitzar que la utilització del terme tòxic referit als efectes perjudicials de les conductes de certes persones no és un invent meu. A partir de la dècada de 1980, aproximadament, aquest terme s’utilitza referit a les relacions humanes. Es parla, per exemple, de costums tòxics, de persones tòxiques, de relacions tòxiques, de líders tòxics i, fins i tot, d’organitzacions tòxiques.

Per acabar, vull agrair a tota la gent tòxica el fet que m’hagi inspirat per escriure aquest llibre. Èxits!

 

BERNARDO STAMATEAS

 

1

ELS BUSCA-RAONS

 

 

Després de tot el que he fet per tu, ara m’ho pagues així?

 

UNA MARE AL SEU FILL

 

 

1. CULPABLE O INNOCENT?

La culpa és un dels sentiments més negatius que pot tenir l’ésser humà i, al mateix temps, una de les maneres més utilitzades per manipular els altres. Els psicòlegs diuen que la culpa és la diferència entre el que he fet i el que hauria d’haver fet, entre el que vull fer i el que hauria de fer. La culpa és una emoció que ens paralitza, que ens impedeix seguir desenvolupant tot el potencial que tenim; la culpa és venjança, enuig i boicot contra un mateix.

Viure amb culpa és viure amb cadena perpètua. És condemnar-se a viure insatisfet, queixant-nos sempre de la vida que ens ha tocat viure.

«De noranta malalties, cinquanta són produïdes per la culpa i les altres quaranta, per la ignorància.»

Anònim

Ara bé, la pregunta que ens hauríem de fer és: Ens ha tocat viure aquesta classe de vida, o bé hem triat erròniament o hem decidit equivocadament?

La recerca central de tots els éssers humans està orientada a trobar la felicitat. Vam ser creats per gaudir de la vida, per créixer, desenvolupar-nos, complir el nostre propòsit, satisfer les nostres necessitats i abastar la tan desitjada alegria.

L’ésser humà té necessitats bàsiques que ha de satisfer per poder viure lliure de culpa i apartar tots els obstacles que intentin aturar-lo. Vegem tot seguit algunes d’aquestes necessitats:

 
•  La necessitat física: podem satisfer-la complint determinades pautes com menjar de manera saludable, fer exercici o realitzar controls mèdics periòdicament.
•  La necessitat emocional: l’ésser humà és un ésser social i, com a tal, ha d

Suscríbete para continuar leyendo y recibir nuestras novedades editoriales

¡Ya estás apuntado/a! Gracias.X

Añadido a tu lista de deseos